Un abús sexual "tolerat"

Imatge presa de Neolosfera

per Cristina Sen

Sona a hipocresia que la societat alci el crit al cel quan es planteja el debat de la sexualització cada vegada més primerenca de la infantesa, sobretot de les nenes. Una societat que diu que observa astorada les fotos que les adolescents i preadolescents pengen a les xarxes socials, la roba que vesteixen, el maquillatge que apareix cada vegada més aviat. Només d’observar al voltant queda clar que els més joves beuen d’un món en què s’ha produït una hipersexualització generalitzada, on la sexualitat s’ha posat al centre amb unes connotacions molt concretes.

En els vídeos musicals, la publicitat, les sèries o la moda apareix en moltíssimes ocasions aquest teló de fons de la hipersexualització –sobretot de la dona–, els cossos com a reclam i com a mercaderia. En aquest context, en una cultura també molt visual, assenyala Begonya Enguix, antropòloga i professora de la UOC, s’hi afegeixen les xarxes socials i l’ús que en fan els nois i noies cada vegada més joves. Unes xarxes socials mediatitzades, indica, per la imatge, ja que és la imatge que s’hi projecta la que estructura les relacions i la converteix en una mesura de l’èxit.

Des d’edats molt primerenques –pot començar fins i tot abans dels deu anys– s’entreveu el perill de créixer sota la falsa creença que l’èxit social està vinculat a la imatge, explica Amàlia Gordóvil, professora de Psicologia i Ciències de l’Educació (UOC), i es corre el risc en aquestes edats de perdre una sèrie de valors fonamentals com l’espontaneïtat, el gaudi o la creativitat. En els nens es percep menys perquè en aquest món de la infantesa es traslladen també els rols de gènere dels adults, però les nenes sí que poden acabar a la llarga actuant com a objectes sexuals. És a dir, indica Begonya Enguix, assumir un sistema de relacions de gènere en el qual elles estan per agradar al noi, a l’home.

La translació al món dels més joves d’aquesta societat hipersexualitzada afecta el desenvolupament natural de les etapes de la vida, altera el creixement durant la infantesa, indiquen els experts. Les nenes, sobretot, apareixen situades en una falsa maduresa que no entenen, envoltades de missatges de contingut sexi que pot desembocar en una falta de seguretat, en la construcció de joves fràgils que se sentiran obligades a entaular una batalla amb el seu cos a la recerca d’un ideal inexistent. La vida centrada en la mirada de l’altre resta autonomia personal i crema etapes vitals per a nens i nenes, recorda Gordòvil [...], afecta l’autoestima. I la separació entre la conducta sexual i l’afectiva pot plantejar en el futur problemes relacionals.

Vogue, desembre 2011

Parlar d’una societat hipersexualitzada no és fer-ho des de la beateria. S’entén que la sexualitat és llibertat i és necessària també una informació sexual adequada per als més joves. Així mateix, l’adolescència té un pols reivindicatiu que s’expressa també en les maneres de vestir, un moment en què es produeixen canvis físics, la pròpia imatge cobra importància i és lògic voler agradar. Però això no és sexualització.

La sexualització consisteix, segons un informe del Parlament Europeu, en un enfocament instrumental en què la persona es percep com a objecte sexual, al marge de la seva dignitat i dels seus aspectes personals. «La sexualització implica també la imposició d’una sexualitat adulta a les nenes i els nens, que no estan ni emocionalment, ni psicològicament, ni físicament preparats per a això», s’hi indica.

Precisament el Parlament Europeu va abordar aquest debat fa quatre anys quan va constatar amb alarma l’augment del nombre d’imatges de criatures amb enfocament sexual. Els punts treballats a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat plantejaven algunes reflexions sobre les conseqüències d’aquesta erotització, en un treball que incloïa dels sis fins als tretze anys. La influència negativa de la sexualització en l’autoestima, s’assenyalava, pot portar a trastorns d’alimentació de base psíquica. I s’alertava, sobretot, que aquest perill d’autoobjectualització «incrementa la possibilitat de conductes agressives cap a les nenes». Degradar el valor de la dona, se subratllava, contribueix a un increment de la violència contra les dones i al reforç d’actituds i opinions sexistes que a la llarga acaben derivant en discriminació laboral, assetjament sexual i infravaloració dels seus èxits.

Així mateix, es posava l’accent en el nombre creixent de nens i nenes que accedeixen a internet a edats cada vegada més primerenques, la qual cosa suposa també avançar el primer contacte amb la pornografia.

Al llibre American girls (2016), l’autora Nancy Jo Sales descriu, a través del testimoni de desenes de noies dels Estats Units, una societat en la qual totes (petites, joves, grans) volen semblar hot. I on a la majoria d’instituts del país hi ha sexting rings, en els quals es comparteixen en grups amplis fotografies d’adolescents nus. Entre altres qüestions, l’autora indica que els nens nord-americans comencen a veure pornografia a internet als sis anys [...].

La hipersexualització de la societat és un fet, assenyala la professora Begonya Enguix, però també s’ha de remarcar que alhora creix la consciència crítica i la denúncia. Van tenir repercussió internacional les crítiques a Vogue quan el 2011 va utilitzar una model de deu anys amb roba i postures de dona adulta. Des d’aleshores, la publicació es va comprometre a no utilitzar models menors de setze. En una escala molt diferent, fa alguns dies les xarxes reaccionaven contra una disfressa infantil d’infermera sexi que es va vendre l’any passat a San Blas (Madrid).

És evident que no tota la societat compra aquesta hipersexualització, però també és obvi que els missatges es troben pertot arreu i, per tant, es filtren per totes les edats. En el seu estudi El cuerpo de las mujeres y la sobrecarga de sexualidad, la professora de Sociologia del Gènere Rosa Cobo Bedia (Universitat de A Coruña) indica que el context en el qual es produeix aquesta hipersexualització és un «mercat lliure i sense límits que ha entès que els cossos de les dones són una mercaderia de la qual s’extreuen plusvàlues necessàries per a la reproducció social dels patriarcats i el capitalisme neoliberal». [...]

Rosa Cobo considera que l’atractiu sexual s’ha convertit en part fonamental del nou model que s’exigeix a adolescents i dones adultes, imatges sexualitzades que eclipsen altres tipus de representació femenina. Aquesta pressió perquè les dones facin del seu cos i de la seva sexualitat el centre de la seva existència es manifesta en una cultura de l’exaltació de la sexualitat, en la pornografia i en la prostitució, assenyala la professora. La dona, novament, despersonalitzada sota el discurs que la sexualització forma part de la naturalesa femenina.

Però això ja no és suficient, s’ha volgut anar més lluny. El domini masculí i el neoliberalisme, indiquen les expertes, han posat al mercat els cossos de les nenes. El camí, per tant, és la reacció crítica.

(Extracte del reportatge publicat a La Vanguardia, 19 febrer 2017, amb el títol «Nenes sexis, infantesa fràgil»)