—Quines són les funcions de L’Academia de la Llingua Asturiana?
—En primer lloc, s’ha de tenir en compte que la reivindicació a favor de l’asturià ve de llarg. Les més grans manifestacions registrades a Astúries han tingut a veure amb la llengua. Ja l’any 1980 l’òrgan preautonòmic va crear l’Academia de la Llingua Asturiana. Una de les funcions ha estat la normativització: hem redactat les normes ortogràfiques, la gramàtica normativa, el diccionari normatiu, etcètera. D’una altra banda, té la funció de tutelar els drets lingüístics dels asturians. Quan des de l’Acadèmia exercim la qüestió lingüística, no tenim cap tipus de problema. En canvi, quan exercim la funció tutelar, comencem a tenir problemes perquè exigim el que els successius governs d’Astúries no fan o fan insuficientment. No han projectat i dignificat la llengua com caldria.
—Hi ha un element fonamental: la anormalitat que suposa que l’asturià no siga reconegut com a llengua cooficial.
—A Astúries, en el terreny cultural i lingüístic, no s’està complint la Constitució, que diu en l’article 3.2 que la resta de llengües seran oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els estatuts. Això no s’està complint i és una anomalia democràtica.
—En quina mesura la cooficialitat milloraria la situació de la llengua?
—Si tinguérem una situació d’oficialitat, la llengua estaria molt més present en el sistema educatiu, en els mitjans, i hi hauria un suport a la producció i divulgació literària. Tenim una bona literatura però no suficientment promocionada. L’escolarització de l’asturià és molt precària i els drets dels ciutadans no es garanteixen. [...] en realitat la cooficialitat de l’asturià té el suport de la immensa majoria de la població. L’acceptació social de l’asturià és total; són les elits les que hi posen entrebancs.
—Creu que la qüestió catalana té alguna cosa a veure amb aquesta resposta tan beŀligerant?
—Crec que s’utilitza la situació de Catalunya, a Astúries, per generar reaccions emotives. Es pretén ajuntar llengua, nacionalisme i independència. Diuen que els qui defensem la llengua en realitat tenim un projecte secret secessionista. Això no té ni cap ni peus. Per a nosaltres, en canvi, la llengua és un element social i cultural de primer ordre que volem enfocar des d’una perspectiva inclusiva. Respectem molt les polítiques lingüístiques d’altres comunitats autònomes, però nosaltres tenim el nostre propi model.
—El Govern asturià sempre ha disposat, amb diferents fórmules, d’un organisme de normalització i promoció de la llengua. Ha fet la feina que li corresponia?
—No, no. En alguns casos el que feia el departament era una espècie de control i tutela perquè el procés no eixira d’uns límits o actuara contenint avanços socials. Alguns dels qui n’han estat al capdavant tenien bones intencions però sempre tenien per sobre algú que manava contenir qualsevol veŀleïtat.
—Què li semblen els arguments econòmics que esgrimeix el PP per rebutjar la cooficialitat.
—La cooficialitat és una inversió en la cultura d’Astúries que seria socialment molt rendible perquè és un element de vertebració, de dinamització social i desenvolupament econòmic. Crearia llocs de feina i promouria empreses de l’àmbit editorial, discogràfic...
—L’ensenyament és essencial. El Govern asturià acaba d’iniciar un projecte pilot per impartir algunes assignatures en asturià. Quines esperances hi tenen posades? És suficient?
—És un projecte humil i ben intencionat per part de la direcció general. S’ha triat gent i professorat molt competent. Aquestes iniciatives demostren la viabilitat comunicativa de l’asturià i actuen com a elements argumentals molt potents. Amb tot, caldria abans solucionar altres problemes més urgents: per exemple, el fet que la major part de centres públics i privats no impartisquen l’assignatura d’asturià o que en secundària i batxillerat siga una assignatura optativa que competeix amb el francès o el teatre.
—Una immersió parcial és un horitzó factible?
—Sí, clar. Matèries com ciències socials, naturals o educació artística podrien impartir-se fàcilment en asturià. Al voltant del 40% de la població demanda ensenyament parcial en asturià.
—Són conscients que les seues reivindicacions no són escoltades enllà d’Astúries?
—A nivell espanyol només se sent parlar de les llengües oficials: gallec, basc, català i aranès. La llengua que no és oficial no té visibilitat en l’Estat. La nostra realitat és totalment desconeguda.
—[Han dit] que “es pretén crear un problema nacionalista on no n’hi ha”.
—Ací es compleixen 1.300 anys del Regne dels Asturs, no dels Regne dels Hispans. En fi, això són figues d’un altre paner.
—També hi ha qui diu que l’asturià no és una llengua.
—Ací ningú no es qüestiona si és o no una llengua. Està jurídicament reconegut. En la Universitat d’Oviedo hi ha de fa anys estudis relacionats amb la filologia asturiana. La Unesco ens reconeix com una llengua en perill de desaparició. Totes les organitzacions relacionades amb la filologia hispànica contemplen l’existència de l’asturià. No s’ha de creure en el discurs madrilenyista que qüestiona la diversitat lingüística.
Extracte de l’entrevista de Violeta Tena, El Temps, núm. 1755, 29 gener 2018