Les franges matinals del canal Super3 estan plenes a vessar d’anuncis de joguines. Ara que s’acosta Nadal, encara més. Però és aŀlucinant la quantitat d’espots que són en castellà. Un darrere l’altre, com si estiguessis veient un altre canal. Els nens catalans que baden davant la televisió a aquestes hores mentre els pares fan el ronso al llit no discriminen entre uns i altres: els entenen tots a la perfecció. Però els crea subliminarment la falsa sensació que el joc és, eminentment, en castellà.
Aquest cap de setmana passat, per exemple, a partir de les vuit del matí, la primera pausa tenia catorze anuncis. Però en català només tres: el del McDonald’s, un del Servei Català de Trànsit per protegir els nens al cotxe i un de galetes Artiach. En la següent pausa, de deu anuncis només dos en català: el de Lego i el de Cola Cao. A la tercera sèrie d’anuncis, de set només un, d’un joc de taula d’Educa. En la següent pausa de publicitat, de deu espots quatre eren en català: els de la Nintendo i un altre cop el Cola Cao. [...]
Sent generosos, un escàs 20% dels anuncis del canal Super3 en la franja matinal són en català. La Barbie, la Nancy, les Barriguitas i uns Búhos Parlanchines parlen espanyol. Les Monster High, el Nenuco, el Dino Andarino i els Pin i Pon també s’anuncien en castellà. Igual que els Cachorros Patosos i els ninots de Ben i Holly. I els històrics Hot Wheels. O els lluitadors de Double Attack. Poden semblar moltes joguines, però observant les marques que els fabriquen resulten ser molts pocs anunciants. Només tres: Mattel, Famosa i Bizak.
Aquests tres grans imperis de l’entreteniment infantil ocupen aproximadament un 80% dels anuncis al canal Super3 però no s’han pres la molèstia de doblar-los al català. I costa entendre que tenint el monopoli de la franja publicitària infantil TV3 no hagi pogut arribar a un acord amb cap d’aquestes tres empreses perquè mostrin un mínim de sensibilitat lingüística.
Des dels seus inicis Televisió de Catalunya ha tingut com a prioritat i finalitat la cura del català. Ha normalitzat l’idioma en àmbits com el futbol, la informació, les sèries de televisió... Però el departament comercial de la cadena no pot ser un simple reducte del “Show me the money” que arreplegui tot el que trobi sense condicions. I més en una franja destinada al públic infantil. La sensibilitat per l’idioma s’ha de notar en tots els àmbits de la cadena perquè no pot semblar que, a l’hora de vendre i negociar, el català és secundari.
(Extracte de l’article publicat al diari Ara, 17 novembre 2015)