divendres, 5 de febrer de 2016

El "nou" Tintín en català

per Manuel Cuyàs*

Vaig començar llegint els àlbums de Tintín en castellà, i quan van ser traduïts al català em va costar entrar-hi. Hergé explica en un llibre d’entrevistes que tinc per casa que quan es van fer peŀlícules de ninots basades en les aventures del personatge que havia creat, un nen li va escriure enfadat: “Tintín no té aquesta veu.” Cada lector posa una veu pròpia a la madam Bovary, a la Colometa, o al Capitán Trueno. Jo, com el nen d’Hergé, també n’havia posat una a Tintín i a més a més era en castellà. [...] Fins i tot trobava que en català els Tintín no feien riure tant.

Aquests dies he detectat un disgust entre gent més jove que jo que ha descobert que els àlbums de Tintín que de petits havien llegit d’entrada en català han estat traduïts de nou. [...] En realitat les noves traduccions, que substitueixen les de Joaquim Ventalló [1899-1996], ja fa temps que són al mercat.** [...] Aquesta gent disgustada troba un “sacrilegi” que L’orella escapçada ara sigui L’orella trencada, que Hem caminat damunt la Lluna s’hagi convertit en Hem trepitjat la Lluna i L’estel misteriós en L’estrella misteriosa. De moment s’han quedat en els títols. Quan entrin en els textos el disgust serà major.

Joaquim Ventalló, que era un noucentista i que va ser recomanat a l’editorial Joventut pel poeta Marià Manent, va fer parlar Tintín com ho haurien fet Eugeni d’Ors o Carles Riba, i la Castafiore com la Ben Plantada. A la primera pàgina de Tintín al Tibet, el capità ensenya al protagonista un diari i no li diu “mira”, sinó “veges”. En les noves traduccions s’ha imposat l’imperatiu de “mirar” en lloc del de “veure” perquè s’ha optat pel català que “ara es parla”. També abans tothom deia “mira” i no “veges”, i tot i això els lectors ho acceptaven. I si ara ho troben a faltar és perquè s’hi havien acostumat. Què vol dir això? Que el català light és, com ens pensàvem, una comoditat de ganduls. Si de petit llegeixes “veges”, acceptes “veges” i ho mantens tota la vida, encara que no ho diguis. Igual que “és clar” i no “esclar”, “cursa” i no “carrera”, “estel” com a alternativa a “estrella” o “escapçar” com a matís i precisió de “trencar”. O com “vaixell”, per posar l’exemple famós. [...]


* Extractat de l’article publicat a El Punt Avui, 24 gener 2016, amb el títol «Tintín català».
** Les noves traduccions de l’editorial Casterman, que apareixen a partir de l’any 2001, són d’Isabel Negre i l’equip Link (dirigit per Núria Salvador). Entre les últimes de Ventalló i les primeres del nou equip n’hi va haver algunes d’Albert Jané, en edicions que recuperaven versions originals d’àlbums antics. Per tant, ja hi havia hagut una reelaboració de la llengua des del 1992, tot i que en aquella etapa intermèdia els títols s’havien mantingut (p. ex., L’orella escapçada). (nota VF)